|
Plaça La Farga
Descarregar el programa 2010 (WORD)
Història
INTRODUCCIÓ: Santa Maria dels Sants, llogarret, hort, vinyet i escorxador del pla de Barcelona . Independent des del s. XIV, després de varies centúries i molts estira i arronsa, finalment i per decret reial, el 1897 fou segregat a la ciutat.
FESTA MAJOR: No hi ha poble, vila o ciutat al nostre país, que des de temps immemorials no hagi tingut i encara tingui el seu Sant Patró i la Festa Major que se li dedica anualment. Sant Bartomeu apòstol, màrtir, crucificat, ofegat o decapitat, possiblement escorxat de viu en viu, és a més a més del Patró de Sants el dels carnissers, assaonadors, relligadors, guanters i sastres. La seva festivitat es celebra el 24 d’agost. Segons sembla el seu patronatge es deu a que Sants, abans de dedicar-se, gairebé de ple a la indústria tèxtil, va ser el lloc de pastura i l’escorxador que bastia de carn a la veïna i gran ciutat de Barcelona.
La primera notícia documentada que consta de manera oficial referent a la celebració de la seva Festa Major, data de 1877 on es fa saber que…” La Familiar Obrera de Sants” invita a las demás sociedades amigas de las afueras de Barcelona a las fiestas de San Bartolomé”. Però no serà fins a partir de 1903 on ja podrem veure imatges gràfiques del guarniment d’alguns dels seus carrers.
EL GUARNIMENT: Si bé en un principi l’ornamentació dels carrers es limitava , sobretot , a l’enllumenat i decoració pràcticament floral, a poc a poc el seu guarnit es transformà i serví per representar-hi escenes fantàstiques o reals, que al llarg del temps ens han donat l’empremta , assabentant-nos del gust i la moda imperant de cada moment .
Es gràcies a la “vida” que té tota manifestació popular, que el guarniment dels carrers s’ha mantingut, amb alts i baixos, però, fins els nostres dies.
LA PLAÇA DE LA FARGA: Cap els anys 1946-47, i durant molt poc temps, pels voltants de La Farga només celebraven la Festa Major el carrer Gayarre i a la part de baix del carrer Olzinelles.
A l’altra banda de la carretera, que parteix en dos el barri de Sants (El nord i el sud) la Festa era molt més lluïda, potser perquè la zona nord ha estat, des de sempre, més comercial i rica, motiu pel qual sens dubte ha perdurat ininterrompudament fins els nostres dies.
Pel que fa a l’inici de la celebració de la Festa Major al nostre carrer, podem dir, a grans trets, que el 1932 i durant la guerra tota la zona de la Plaça i carrers que l’envolten , era, llevat les dues fabriques, la del “Coco” i la de “Les Borres”, així com uns quants edificis de cases, un gran descampat on durant tots els anys 40 fins ben bé el 1955 hi jugava la canalla del barri mentre les avies, mares, tietes i o germanes grans s’hi aplegaven cada tarda, amb les seves corresponents cadires mitjanes de boga, fent labors, alhora que, com en una gran família, es comentava i criticava tot el bo i dolent del que passava a cada casa..
Si bé la popular Sra. Juana, l’entranyable portera del núm. 48 del carrer Rossend Arús animà el barri durant tots aquells anys, amb les seves rifes setmanals i curació d’ enaiguats a la vista de tothom, no seria fins el 1959 i 60 que uns set o vuit veïns de mitja edat i uns 7 o 8 vailets entre 15 i 17 anys, formaren la primera Comissió de Festes.
L’entusiasme de tots ells, recollint casa per casa la quota mensual per a fer possible el posterior guarniment del carrer i una programació animada, amb orquestres de debò, que durant una setmana omplí d’alegria un indret tant deixat de la mà de Déu., donà els seus fruïts ja que aquells dos primers anys La Farga guanyà el primer premi. El 1959 amb el tema “Cel estelat” i l’any següent amb “Ciutat azteca”.
La festa, però, s’estroncà i no tornà al nostre carrer fins prop de 23 anys després, gràcies a una petita comissió formada per 18 veïns (entre els quals figuraven alguns d’aquells nois, potser enyorats d’un bell record,que, tímidament, a través del seu primer programa datat el 1982, expressava a tots els veïns, el desig de tornar a celebrar la Festa Major.
L’any següent, degut a l’acceptació i satisfacció del veïnat per la bona tasca feta, la comissió, a través del seu programa de festes, donava els noms de les 18 persones que la constituïen, entre els que – atenció a la dada- només hi havia una noia. Des de fa uns 17 anys, la comissió, reflectint els canvis de l’època, ha estat formada per més dones que homes, i podem dir sense por a equivocar-nos que precisament s’ha celebrat fins ara, gràcies a la voluntat i esforç de totes elles.
L’actual Comissió està formada pel:
President: Ferran Pascual Segura
Vicepresident: Daniel Català Botella
Tresoreria i Representant Federació: Mª Carmen Ribas Mandaña
Secretària: Mireia Orellana Ribas
RR.PP. i Representant Federació: Mª Teresa Morros Llavería
Sardanes: Ramon Peña Solsona
Adjunt directiva: Albert Bavuso Volpe Franco
i vint-i-set vocals, dinou dels quals són dones.
ESPAI I DIFICULTATS TÈCNIQUES DEL GUARNIMENT
El canvi més evident, experimentat al llarg d’aquests 27 anys de celebració de la nostra Festa Major, ha estat sens dubte, en el guarnit del carrer, que en un principi és limitava a fer-ho de manera senzilla i sense masses complicacions. Poc a poc, però, la il•lusió esperonà l’integrés i les ganes de fer-ho el més lluït possible, el que comportà més esforç i dedicació. Això ha donat a totes i a tots els components del grup que té cura del guarniment del carrer, un aprenentatge continuat de treball manual, que des de 1994 s’ha anat millorant, gràcies a l’exigència personal en la realització i a la vista dels resultats obtinguts. La imaginació de tots ells, també s’ha desenvolupat,la qual cosa ha servit per a trobar nous temes, intentant resoldre problemes d’execució i posta a punt. Cal, però, recalcar molt especialment, no les dificultats normals que intervenen en tota mena de muntatges del guarniment d’un carrer, sinó aquelles que, a més a més, tenen relació directe amb les característiques especifiques de l’espai i entorn urbanístic en les quals s’han de desenvolupar. El nostre carrer és un dels més difícils de guarnir, tant per les dues cruïlles que l’entravessen, com per l’obertura de tota la vorera esquerra del carrer, de més de 40 metres, que dona al jardí de la plaça de La Farga. En aquest indret, també, i com a gran dificultat, s’hi han d’afegir a més, les condicions naturals i meteorològiques, ja que per la seva situació, és un dels carrers on hi corre més l’aire en dies orejats. Així doncs, la manca de parets per clavar, apuntalar, subjectar, recolzar i lligar tota mena de claus, cables, fustes, cordills etc. etc, es veu limitada al màxim, amb problemes de manca de suports estables i fiables que resisteixin les condicions ambientals del temps que ens pugui fer.
TEMES ESCOLLITS QUE HAN SERVIT PER ORNAMENTAR EL CARRER A PARTIR DE 1994 I PREMIS OBTINGUTS
Des de 1994 els temes del guarnit del carrer han estat els següents:
1994: Homenatge a Disney, 7é Premi
1995: Farga West, 6é
1996: Tenda àrab, 9é
1997: L’hort Nou (Amb motiu del Centenari ), 6é
1998: Homenatge als dibuixants del TBO, 6é
1999: Odisea 2000, menys 1, 5é
2000: Homenatge a Joan Miró, 3er
2001: Homenatge al Circ, 5é
2002: Homenatge a Gaudí
2003: El Mag d’Oz, 8é
2004: Homenatge a Dalí, 3er
2005 Palauet Rococó , 1er
2006: 25 aniversari del carrer Tema: Retorn al present, 1er
2007: Àpats de festa major al llarg de l’historia, 5é
2008: Fons marí, 3er
2009: Jardinet Neoclàssic
Agraïm la vostra atenció i esperem que, junts, puguem seguir la Festa Major de Sants per molts i molts anys.
|
|
Els Carrers 
